Bienvenidos

Desde la Asociación Grupo STENELLA esperamos que nuestras actividades sean interesantes para los blogeros y blogeras que nos visitéis.


jueves, 2 de noviembre de 2017

Suillus mediterraneensis

Suillus mediterraneensis (Jacquet. & J. Blum) Redeuilh. (1992)

               Reino:
Fungi
               División:Basidiomycota
               Clase:Agaricomycetes
               Orden:Boletales
               Familia:Suillaceae


Nombre común:  --------  /    Bolo, o fongo de pi.

Sinónimos: Boletus mediterraneensis Jaqcquet. & Blum (1969)






Una de las 3 especies del genero Suillus (bolo de pi o fongo) presentes en la Sierra del Maigmó: S. collinitus, S. bellini y S. mediterraneensis.
Hongos muy abundantes en la sierra - especialmente en las zonas de pinar -  debido a la micorriza simbiótica que establecen con las raíces de los pinos (Pinus spp.), si las condiciones son favorables.
Diferenciar las 3 especies entre sí es una dura tarea. S. mediterranensis se diferencia del S. collinitus por el color más claro del sombrero (de amarillo a ocre-amarillo, e incluso rojizo)de la primera, además no presenta las fibras radiales del S.collinitus. En el pie, S. mediterranensis tiene granulaciones marrones-púrpura y su carne es más amarilla.
A su vez S. bellini se diferencia de estas otras dos por, poseer una banda clara (blanquecina) en el borde del sombrero (coloración de amarillenta clara en los estadios iniciales a pardo oscura en su madurez), cubierto en sus fases más tempranas por una viscosidad pringosa; más tarde se suele agrietar. Su pie posee unos gránulos pardo-rojizos que secretan una sustancia resinosa del mismo color.


Más información: 
  1. Wikipedia.
  2. Artículo en Región de Murcia Digital
  3. Ficha en boletales.com
  4. Fidalgo, E., Meléndez, A. & Muñoz, J.A. (2014). Una nueva herramienta estadístico-matemática para mediciones esporales y su utilidad en la determinación de especies: el ejemplo de Suillus Sección Granulati Estadès et Lannoy. BVnPC 2014:40-90. 
Referencias:






lunes, 30 de octubre de 2017

Ascensió pel tàlveg d'obaga de la Penya de la Madama (el cim del Maigmó)

Allà pel 2015, un 6 d'octubre i amb la intenció de fer un mostreig fotogràfic per al catàleg de fongs de la serra del Maigmó, vaig decidir explorar els sectors de carrascar més o menys "purs" que hi resten.

F. torulosa a sobre de la soca de carrasca.
Vaig triar - per tenir-lo poc treballat - el sector de carrascar que hi ha al tàlveg que baixa (o puja, segons es faça) en situació d'obaga, des del cim del Maigmó. Adjacent al collat de la Xau.

Vaig mamprendre la ruta, a partir del camí forestal asfaltat que duu al paratge del Balcó d'Alacant; una vegada passades les revoltes en costera més dures, on naix com a bifurcació, el "camí de la Xau" i que passa per la microrreserva de flora del mateix nom i connecta amb el territori del municipi d'Agost al Maigmó.

Detall de fructificació de la cirerera de rabosa.
En este començament, s'ha de travessar una zona d'esbarzer (Rubus ulmifolius) molt dens i s'arriba a una zona de carrasques (Quercus ilex subsp. rotundifolia) i pins (Pinus halepensis) barrejats. El primer que em va cridar l'atenció fou la grandària d'un bolet de la molsa (Fuscoporia torulosa) - un fong paràsit -, a la base d'una carrasca - d'una acceptable grandària també - que la parasita i que ja la coneixia de fa anys. Continuant camí, costera amunt es pot trobar - amb el mateix aspecte de sempre - un cirerer de Sta. Llúcia o de rabosa (Prunus mahaleb). Malauradament, en eixos dies no tenia cap fruit; unes cireretes xicotetes. Altres anys sí que n'havia produït.


Uns metres més dalt comencen a aparéixer les primeres falgueres de les 3 espècies presents al PNP (Paisatge Natura Protegit): doradella (Ceterach officinarum), falzia negra (Asplenium onopteris) i el polipodi (Polypodium cambricum); esta última espècia destaca de les altres dues per tindre una grandària superior i formar rodals més amples i vistosos. Per altra banda, la doradella es la falguera més estesa per la serra, fins i tot a les cotes més baixes. Es tracta d'una falguera molt ben adaptada a l'eixutesa (relativa). Malauradament de bolets, ni rastre.

Falzia negra al recer de carrasca.
Conforme es va guanyant altitud, el carrascar es va fent més "pur" i dens; les carrasques comencen a dominar el paisatge. Així es pot observar com els individus de falzia negra i polipodis es refugien  a sota de l'ombra d'estes carrasques; i deixant per als individus de doradella les clivelles - emplenades de substrat - de les roques més ombrívoles.

Es pot apreciar un augment, amb l'altitud, de la diversitat liquenícola epifítica. Així es passa dels primers metres del recorregut amb la mera presència a les escorces de les carrasques de l'arxiconeguda Xanthoria parietina, a trobar-hi un poc mes dalt, altres espècies: Physcia adscendens, Physconia distorta, Evernia prunastri, Ramalina farinacea.

A sota de les carrasques també es desenrotlla una important població de rusc (Ruscus aculeatus) - pel nombre i grandària de cadascú - que creix també al recer que proporciona l'inexpugnable i dens carrascar.

A les parets de roca del tàlveg, amb orientació nord - més verticals que les de la vessant sud - hi viuen bons exemplars de savina negra (Juniperus phoenicea) - i fins i tot carrasques - a les seues clivelles.

A les zones més aclarides, existeix una bona representació d'exemplars de cornicabra (Pistacia terebinthus) i d'aladern (Rhamnus alaternus).

Colònia de crosta de soca hirsuta, a
sobre de tronc de carrasca assecada.
Això sí la sequera que es va patir al 2015 va causar unes quantes baixes. Tota esta la crosta de soca hirsuta (Stereum hirsutum). A més, moltes de les carrasques que s'hi assecaren estan rebrotant de soca d'una forma que dona lloc a tot un tapis de rebrots.
fusta morta es aprofitada per una altra espècie de fong, que hi vaig trobar:

 Arribats a este punt seria convenient ressenyar que es tracta d'exemplars de carrasca més vells d'allò que pareixen. Ho podem confirmar només en mirar a la soca del individus. Es pot apreciar clarament les diverses tallades a la soca que va patir l'arbre "original". Però gracies a que l'explotació de la carrasca era només de tallar i no de traure-les de soca-arrel - si més no a les zones més elevades d'esta serra - , i a la constància en la supervivència que caracteritza, no només a la carrasca, sino a d'altres quercínies; els troncs i branques que ara s'hi aprecien son "fills" d'eixos exemplars primigenis, nascuts de la soca romanent.

L'avançada edat - potser "conegueren" a l'insigne botànic Cavanilles en el seu ascens al cim del Maigmó - i les sequeres més o menys prolongades i intenses dels últims anys han afectat la seua producció de flors i per tant de fruits (glans). De fet en esta ascensió no hi vaig trobar cap carrasca amb glans. Este fenomen posa en perill el reclutament d'individus nous que continuarien donant suport a l'existència d'esta xicoteta taca de carrascar al PNP del Maigmó.

La continuitat d'este carrascar pareix estar - al menys en eixe moment - a expenses de la capacitat de rebrotar de la soca en cas d'assecar-se l'individu o exemplar.

Quant als fongs simbionts de carrasca que buscava i que no hi vaig trobar, pense que n'eixiren - en poca quantitat - però els javalins (Sus scrofa) en donaren bon compte ja que hi havien rastres d'unes poques "excavacions" al substrat proper a les soques de les carrasques.

CONCLUSIONS (que vaig poder traure després d'esta "expedició"):
  • Caldría proposar / promoure una subzona de protecció més acurada a este ENP (Espai Natural Protegit) que incloguera este carrascal.
  • Conformen augmenten les temperatures i l'eixutesa ambiental pel canvi climàtic global, es veuen més afectats els bolets, líquens i fins i tot carrasques.


domingo, 29 de octubre de 2017

Fuligo cinerea



Fuligo cinerea (Schwein.) Morgan

             Reino:
Protozoa
              División:
Amebozoa
              Clase:
Myxogastrea
              Orden:
Physarida
              Familia:
Physaraceae

Nombre común: Mohos mucilaginosos / Fongs mucilaginosos.

Sinónimos:  Enteridium cinereum Schwein


Fase plasmodio de Fuligo cinerea.



Hongo de características peculiares. Se trata de un mixomiceto (Mycetozoa o Myxomycota, a nivel de Infradivisión). No se trata de hongos al uso, realmente estan incluidos en el grupo de los protozoos (o protistas, según el sistema de clasificación que se tenga en cuenta).
Tienen un ciclo de vida muy peculiar: en primer lugar tiene una fase ameboide: las mixamebas; entonces cuando las condiciones de temperatura y humedad son las adecuadas entran en la fase de hongo mucilaginoso,por lo que estas amebas se transforman en un plasmodio, una gran masa de citoplasma multinucleado, o bien multitud de amebas se unen en un pseudoplamodio;finalmente entran en una fase productora de esporas donde el hongo mucilaginoso desarrolla un cuerpo fructífero a modo del esporocarpo de los "hongos superiores". Este producirá esporas para su posterior dispersión y unión.
Los plasmodios los podemos encontrar en las zonas de umbría y húmedas de la sierra, durante el otoño e invierno. Incluso llegan a verse por la zona de la Melonera.  

Más información: 
  1. Fungipedia.
  2. En la Wikipedia.
  3. En You Tube.
  4. Asociación micológica "Pie Azul".
Referencias:
     

martes, 4 de julio de 2017

LES CARRASQUES; SEGONS JOAN PELLICER

Ací us deixe un vídeo de l'insigne botànic, Joan Pellicer on es parla de la importància i virtuts de la carrasca (Quercus ilex subsp. rotundifolia).


                                                        

Un altre vídeo on, a banda de parlar de la carrasca, explica a grans trets què és un bosc, i també l'estructura del bosc mediterrani on viu la carrasca, que també en parla.


                                                              Font vídeos: Canal You Tube de Daniel Climent

Com que es este un arbre que es distribueix per la serra del Maigmó i les serres adjacents, i per arreu del Paisatge Protegit que pertany, per les seues implicacions ecològiques i perquè es l'arbre que hi hauria d'estar dominant l'ecosistema forestal - en especial en les zones d'obaga i en altituds mitjanes - ; espere que estos videos us siguen d'utilitat i que us reafirme en la voluntat de crear espais forestals de millor qualitat que no només pinades monoespecífiques de pi blanc (Pinus halepensis).

lunes, 13 de marzo de 2017

MANTENIMIENTO PARCELAS REFUGIO DE LA MELONERA 2017

Hemos realizado tareas de mantenimiento y protección de los plantones de las parcelas situadas en el ámbito del Refugio de La Melonera.

Gran trabajo de todas las personas que han participado en la actividad.

Para el próximo mes volveremos a finalizar los trabajos y prepararnos para el verano, que será largo y caluroso, como siempre.



Álbum de fotos marzo 2017

Fotos situación plantones y parcelas agosto 2017

lunes, 13 de febrero de 2017

EFECTES del TEMPORAL de NEU



El passat mes de gener va ocórrer una segona D.A.N.A. en menys d'un mes que va tornar a afectar les nostres terres i esta vegada va dur unes severes nevades a pràcticament tots els indrets del migjorn. La serra del Maigmó no va ser l'excepció.



La brutal quantitat de neu que hi va caure junt als forts vents han provocat grans danys. En especial als pins que no han suportat el pes de la neu caiguda i s'han trencat branques (i de ben grosses), tombat pins o s'han esbiaixat des de la base del tronc. Els camins estaven quasi impracticables i no només per la neu, també per les restes de pins que obstaculitzaven el pas.

https://goo.gl/photos/DMN2ZWsiqiKV11ks9
Album de fotos.