 |
| F. torulosa a sobre de la soca de carrasca. |
Vaig mamprendre la ruta, a partir del camí forestal asfaltat que duu al paratge del Balcó d'Alacant; una vegada passades les revoltes en costera més dures, on naix com a bifurcació, el "camí de la Xau" i que passa per la microrreserva de flora del mateix nom i connecta amb el territori del municipi d'Agost al Maigmó.
 |
| Detall de fructificació de la cirerera de rabosa. |
Uns metres més dalt comencen a aparéixer les primeres falgueres de les 3 espècies presents al PNP (Paisatge Natura Protegit): doradella (Ceterach officinarum), falzia negra (Asplenium onopteris) i el polipodi (Polypodium cambricum); esta última espècia destaca de les altres dues per tindre una grandària superior i formar rodals més amples i vistosos. Per altra banda, la doradella es la falguera més estesa per la serra, fins i tot a les cotes més baixes. Es tracta d'una falguera molt ben adaptada a l'eixutesa (relativa). Malauradament de bolets, ni rastre.
 |
| Falzia negra al recer de carrasca. |
Es pot apreciar un augment, amb l'altitud, de la diversitat liquenícola epifítica. Així es passa dels primers metres del recorregut amb la mera presència a les escorces de les carrasques de l'arxiconeguda Xanthoria parietina, a trobar-hi un poc mes dalt, altres espècies: Physcia adscendens, Physconia distorta, Evernia prunastri, Ramalina farinacea.
A sota de les carrasques també es desenrotlla una important població de rusc (Ruscus aculeatus) - pel nombre i grandària de cadascú - que creix també al recer que proporciona l'inexpugnable i dens carrascar.
A les parets de roca del tàlveg, amb orientació nord - més verticals que les de la vessant sud - hi viuen bons exemplars de savina negra (Juniperus phoenicea) - i fins i tot carrasques - a les seues clivelles.
A les zones més aclarides, existeix una bona representació d'exemplars de cornicabra (Pistacia terebinthus) i d'aladern (Rhamnus alaternus).
 |
| Colònia de crosta de soca hirsuta, a sobre de tronc de carrasca assecada. |
fusta morta es aprofitada per una altra espècie de fong, que hi vaig trobar:
Arribats a este punt seria convenient ressenyar que es tracta d'exemplars de carrasca més vells d'allò que pareixen. Ho podem confirmar només en mirar a la soca del individus. Es pot apreciar clarament les diverses tallades a la soca que va patir l'arbre "original". Però gracies a que l'explotació de la carrasca era només de tallar i no de traure-les de soca-arrel - si més no a les zones més elevades d'esta serra - , i a la constància en la supervivència que caracteritza, no només a la carrasca, sino a d'altres quercínies; els troncs i branques que ara s'hi aprecien son "fills" d'eixos exemplars primigenis, nascuts de la soca romanent.
L'avançada edat - potser "conegueren" a l'insigne botànic Cavanilles en el seu ascens al cim del Maigmó - i les sequeres més o menys prolongades i intenses dels últims anys han afectat la seua producció de flors i per tant de fruits (glans). De fet en esta ascensió no hi vaig trobar cap carrasca amb glans. Este fenomen posa en perill el reclutament d'individus nous que continuarien donant suport a l'existència d'esta xicoteta taca de carrascar al PNP del Maigmó.
La continuitat d'este carrascar pareix estar - al menys en eixe moment - a expenses de la capacitat de rebrotar de la soca en cas d'assecar-se l'individu o exemplar.
Quant als fongs simbionts de carrasca que buscava i que no hi vaig trobar, pense que n'eixiren - en poca quantitat - però els javalins (Sus scrofa) en donaren bon compte ja que hi havien rastres d'unes poques "excavacions" al substrat proper a les soques de les carrasques.
CONCLUSIONS (que vaig poder traure després d'esta "expedició"):
- Caldría proposar / promoure una subzona de protecció més acurada a este ENP (Espai Natural Protegit) que incloguera este carrascal.
- Conformen augmenten les temperatures i l'eixutesa ambiental pel canvi climàtic global, es veuen més afectats els bolets, líquens i fins i tot carrasques.
